La platja de Castelldefels rep la bandera blava que certifica la seva qualitat mediambiental

La platja de Castelldefels rep la bandera blava que certifica la seva qualitat mediambiental

Els tres trams de la platja del municipi van rebre el passat 27 de juny el distintiu en un acte presidit pel conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, i l’alcaldessa de Castelldefels, Maria Miranda.

Les tres platges de Castelldefels (Pineda, Lluminetes i Baixador) van rebre el passat 27 de juny la Bandera Blava per part del departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. A més, el Centre Cal Ganxo també ha obtingut el distintiu de Centre Blau 2020.

Enguany, Castelldefels ha estat triat perquè, de forma simbòlica, es lliurés aquest distintiu a tots els municipis i ports catalans que han aconseguit la Bandera Blava. L’acte ha estat presidit pel conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, i per l’alcaldessa de Castelldefels, Maria Miranda. Va comptar també amb la participació de diversos regidors i regidores del consistori com la regidora de Platges, Clara Quirante.

Castelldefels revalida d’aquesta  manera la Bandera Blava per a la totalitat de la seva platja. L’ensenya que en certifica la qualitat ambiental i de serveis onejarà aquest estiu als tres trams de què consta el litoral del municipi i torna a valorar la qualitat ambiental, la seguretat i la neteja de les instal·lacions.

La Bandera Blava premia el compliment de paràmetres ambientals així com la qualitat de l’aigua, l’accessibilitat a la platja, la neteja, la sanitat, la seguretat, la informació ambiental que es dóna als usuaris o el respecte a la legislació.

La Bandera Blava certifica l’ecoqualitat turística de platges i ports. Aquesta certificació ambiental, amb trenta anys d’història, la concedeix cada any l’Asociación de Educación Ambiental y del Consumidor (ADEAC), organització independent però reconeguda pel Ministeri de Medi Ambient.

La Bandera Blava promou i reconeix els esforços, públics i ciutadans, per complir els criteris exigits de legalitat, accessibilitat, sanitat, educació ambiental, neteja i seguretat a platges i ports , reconegut a escala internacional, premia la gestió ambiental i la seguretat, les instal·lacions i la prestació òptima dels serveis i la informació i l’educació ambiental.

La platja de Castelldefels compta a més amb quatre punts de mostreig de la qualitat de l’aigua. Aquesta informació és actualitzada cada setmana segons la informació proporcionada per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).

A més de les tres banderes blaves, la platja té altres certificats que en confirmen la qualitat: Biosphere, Ecoplayas, «Q» de Qualitat, i ISO 9001.

Amb el grup de treball per a l’impuls digital també constituït, l’Acord de Ciutat ja genera idees

Amb el grup de treball per a l’impuls digital també constituït, l’Acord de Ciutat ja genera idees

La convicció que la reconstrucció al Castelldefels post- Covid-19 passa també per avançar encara més en la digitalització és un dels eixos centrals del grup de treball per a l’impuls digital, que el 22 de juny va celebrar la seva primera sessió. Així, ja han començat a treballar els cinc grups de treball que estan generant idees, propostes i debat en el marc de l’Acord de Ciutat per a la reactivació de Castelldefels.

El grup de transformació i impuls digital està presidit per Lourdes Armengol, tercera tinenta d’alcaldia de l’Ajuntament de Castelldefels, i compta amb la representació de tots els grups polítics del consistori, així com responsables d’entitats i persones provinents del món educatiu, universitari i social. Per a Armengol, aquesta pluralitat i la del conjunt de l’Acord posen de manifest la voluntat conjunta de desenvolupar “el diàleg social a fi de trobar eines per tractar d’assolir solucions”.

Formació, màrqueting digital, educació

Francisco Manuel Imbernón, de l’Associació de Veïns de Vista Alegre, va intervenir per interessar-se per eines formatives per a les entitats, com ara la proposta municipal adreçada al teixit associatiu local de formació en línia perquè les entitats de Castelldefels millorin la seva gestió en temps de Covid-19, i que comença en uns dies.

Com emprar les tecnologies de la informació i la comunicació, els avenços tecnològics, al servei de projectes de reactivació social o econòmica va ser una constant en les intervencions i propostes d’aquesta primera sessió. Paula Mattio, membre del Consell de les Dones i directora d’Aleph Comunicació, va fer una reflexió personal sobre la importància de solucions digitals concretes que “facilitin la fidelització dels usuaris, des de les tècniques del màrqueting digital”.

Montse Solsona, de l’Àrea de Transferència i Innovació del Parc Mediterrani de la Tecnologia de la UPC, va aportar una reflexió sobre l’oportunitat de que les empreses facin una anàlisi de necessitats en aquesta nova etapa. “És des d’aquest diagnòstic que la tecnologia pot facilitar solucions específiques que aportin valor afegit i productes diferenciats”. Solsona va recordar a les empreses de Castelldefels la possibilitat d’acordar l’exercici de pràctiques d’estudiants de la UPC, així com la figura del doctorat industrial.

L’ús de la tecnologia per al nou curs escolar en una etapa post Covid19 va centrar la intervenció de Sandra Gallardo, inspectora del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, sobretot si s’implanta un escenari on encara podria haver necessitat d’eines telemàtiques. Gallardo va suggerir, davant d’una possible contingència d’aquest tipus, crear des dels municipis “un banc de recursos per a oferir eines allà on no arribin les escoles”.

En marxa l’Acord de Ciutat

L’Acord de Ciutat per Castelldefels té com a missió oferir un conjunt de mesures per a la reactivació social, educativa, cultural i econòmica que establiran prioritats en la nova agenda d’actuacions municipals, des de la unitat social, cívica i política, així com incidir en aquells aspectes que precisin de més atenció. Alhora, aquest acord de ciutat també entén que després de l’aturada generalitzada que ha provocat aquesta crisi, cal obrir la porta areprendre l’activitat plantejant canvis de model.

La tasca que està impulsant el desplegament de l’Acord de ciutat la porten a terme cinc grups de treball, a més del d’impuls digital. Es tracta dels grups de reactivació econòmica, reactivació social, ciutat educadora i nou model urbà sostenible. Tots cinc ja han començat a treballar.

+INFO:

Acord de Ciutat per al reimpuls de Castelldefels: una resposta de ciutat davant la crisi de la Covid-19

Petites empreses i autònoms encara poden demanar l’ajut per contrarestar els efectes de la Covid-19

Petites empreses i autònoms encara poden demanar l’ajut per contrarestar els efectes de la Covid-19

Un centenar de petits negocis de Castelldefels ja han cobrat els 500 euros amb què l’Ajuntament contribueix a fer més suportable la inactivitat imposada aquests darrers mesos per frenar contagis. És previst que unes cinquanta subvencions més siguin abonades abans que acabi el mes de juny.

Fins al 18 de juny passat 103 petites i mitjanes empreses i persones autònomes de Castelldefels han cobrat la subvenció extraordinària que concedeix l’Ajuntament per a contrarestar els efectes de la Covid-19 i de la declaració de l’estat d’alarma per frenar els contagis.

Es tracta en la seva majoria de petits negocis, molts d’ells unipersonals, vinculats al sector de la restauració i el comerç, amb un establiment comercial que es van veure obligats a tancar per la pandèmia i que, ara, o bé encara continua tancat o bé és obert amb restriccions.

L’atorgament d’aquestes subvencions municipals es va resolent per ordre d’entrada, de manera que aquestes que s’estan abonant són les primeres que van ser presentades amb tots els requisits i sense cap defecte pel que fa a la documentació administrativa requerida. Se n’han hagut de rebutjar 23, perquè no complien criteris com ara no tenir local comercial obert al públic o no estar al dia de les seves obligacions tributàries.

Tot i que són diverses les despeses que es poden justificar per rebre els 500 € per establiment comercial, la més utilitzada ha estat la despesa del lloguer del local.

Mig milió d’euros

Les subvencions municipals les examina i concedeix l’oficina virtual d’atenció a petites empreses i autònoms creada per l’Ajuntament a l’inici de la crisi sanitària. Pel que fa a la dotació pressupostària, de 500.000 euros, hores d’ara aquest servei té marge per a concedir-ne unes sis-centes més.

Primeres atencions presencials amb cita prèvia

Aquest ajut municipal de 500 euros es concedeix a les empreses i autònomes que el sol·liciten i que compleixen una sèrie de requisits recollits a les bases, publicades al BOPB.

Pel que fa al mecanisme per a sol·licitar els ajuts, a més de la via telemàtica ara hi ha atenció presencial exclusivament mitjançant cita prèvia, a través de l’Oficina d’Atenció Ciutadana.

És a l’OAC on poden presentar la sol·licitud les persones que optin a l’ajut. Per a informar-se i demanar qualsevol aclariment poden trucar a l’oficina virtual d’atenció a l’empresa (tel. 935 113 066), on també amb cita prèvia s’ha començat a prestar atenció presencial.

BASES COMPLETES:

Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (pdf)

ACCÉS AL TRÀMIT:

castelldefels.org/subvencioempresescovid-19

CONTACTE:

Telèfon: 935 113 066(horari d’atenció de 9 a 14 h)

Correu electrònic: estemambvosaltres@castelldefels.org

Amb el grup de treball per a l’impuls digital també constituït, l’Acord de Ciutat ja genera idees

Un model urbà sostenible, eix central del tercer grup de l’Acord de Ciutat post-Covid 19

Dimecres va tenir lloc la primera sessió del grup de treball per un model urbà sostenible de l’Acord de Ciutat per a Castelldefels.

En aquest grup de treball per un model urbà sostenible, un dels òrgans de participació i debat de l’Acord de Ciutat per a Castelldefels, hi estan representats els grups polítics municipals, i dinou representants d’entitats i organitzacions per reflexionar sobre residus, mobilitat, medi ambient, espais verds i naturals, economia social, urbanisme i habitatge, entre d’altres qüestion. Presideix el grup el regidor de Territori de l’Ajuntament de Castelldefels, Xavier Amate.

Va obrir les intervencions Xavier Amate, amb un resum de les principals accions impulsades per ‘Ajuntament i la ciutat durant la crisi derivada de la pandèmia del Coronavirus, i va apuntar que el context actual exigeix “la necessitat de canvis en diferents àmbits respecte el model de funcionament que tenim. Canvis que ja s’apuntaven abans però que la crisi ha posat en evidència que cal accelerar-los”.

Sostenibilitat local, eficiència energètica, protecció d’espais naturals

Neus Tabernero, de l’Associació  de Veïns Castelldefels Centre va intervenir per a compartir diferents mesures  relacionades amb la sostenibilitat local com ara els problemes que suposen les canalitzacions i la necessitat de garantir la permeabilitat de la terra sobretot en els terrenys adjacents a les rieres, així com la demanda de reduir la presència dels vehicles al nucli urbà i optimitzar els autobusos. També va destacar la necessitat d’impulsar “tot el que es pugui reciclar en mobiliari urbà que actualment no s’empra”.   

En representació del Consell Municipal de Pau i Solidaritat, Inmaculada Egurrola, de l’ONG Mans Unides, va posar de manifest que a Castelldefels es troba a faltar “un mercat sostenible, amb productes de proximitat del Baix Llobregat”, així com mesures d’eficiència energètica per als edificis; una educació en la sostenibilitat per a les futures generacions, com ara, ampliant la xarxa d’escoles verdes a Castelldefels i treballar des de la Cooperació i contra el canvi climàtic, ja que els països del Sud són els més perjudicats per la situació del clima.

La sociòloga Amparo Tomé i l’empresari Joan Bordas van subratllar “la importància  dels jardins i parcs d’una ciutat com a bé social” . Per això instaven a treballar en patis verds a les escoles, crear jardins al voltant del castell o treballar l’àrea de l’Olla del Rei com a escola verda per a ciutadania.

Altres intervencions també van indicar la necessitat de millorar les entrades al Parc Natural de Garraf, senyalitzar corriols dels espais naturals, redefinir la ubicació de la gossera, així com la preocupació pels abocaments a l’Olla del Rei i l’afectació que pugui tenir el Pla de Ponent de Gavà a Castelldefels. La creació d’un Consell d’Urbanisme on pugui participar la ciutadania en els projectes de ciutat, estudiar la creació d’una circumval·lació pels problemes originats per la circulació rodada o fer de les escoles també places públiques són altres idees que es van posar a sobre de la taula.

Habitatge protegit, noves xarxes comercials i ‘smart city’

Xavier Fabregat, agent de la Propietat Immobiliària, va parlar sobre la importància de desenvolupar plans urbanístics “per a crear habitatge protegit, de venda i de lloguer”. Per la seva part, Ramon Josa, de la Plataforma Castelldefels amb els Refugiats, va manifestar que a la zona de platja no hi ha xarxa comercial i que es podria fer iniciatives per a que el col·lectiu de manters, “la majoria d’ells persones refugiades, comptin amb un nou projecte comercial i viable i d’acord amb la normativa vigent”. També va assenyalar la necessitat de noves accions de propaganda per a millorar la recollida selectiva dels residus.

La recuperació i l’adaptació de mesures contemplades en estudis ja fets, com el de fer Castelldefels una ‘smart city’ o la internacionalització de l’economia de Castelldefels va ser una de les idees presentades per Sílvia Sember en representació de l’AVV Can Bou i l’AVV Gran Via Mar. Però també la idea de propiciar “nous sectors com el tecnològic i que el campus universitari de la UPC esdevingui motor de nous canvis”. Un campus que alhora pot estar més vinculat a la ciutat, a través de la creació d’una escola oficial d’idiomes i una sala d’estudi al servei de la Universitat i del municipi. Sember va proposar també, entre d’altres, apostar per un sector turístic de més qualitat a la platja i que la Guaita s’apropi més als circuits econòmics de Castelldefels.

Josep Velasco, de Prou Soroll, va recomanar implantar un model urbanístic, basat en es idees que es van crear a Barcelona amb arquitectes com ara Sert, ”basat en l’habitabilitat, en una ciutat feta per a les persones” i des de projectes de proximitat. Bruguers Sanou de la Federació d’Associacions de Veïns de Castelldefels va exposar els problemes de mobilitat de la xarxa d’autobusos i que no hi ha necessitat de que diverses línies passin per moltes parades del nucli urbà i pe això va proposar “potenciar que els busos urbans siguin utilitzats com a llançadores”. També va suggerir que a les entrades i sortides dels instituts de secundària hagi autobusos i revisar horaris dels camions d’escombreries per evitar la contaminació acústica de les llars.

Amb anterioritat a la reunió del grup per un model urbà sostenible es van celebrar les dels grups de treball  per a la reactivació econòmica, i el de reactivació social.

+INFO:

Acord de Ciutat per al reimpuls de Castelldefels: una resposta de ciutat davant la crisi de la Covid-19

Amb el grup de treball per a l’impuls digital també constituït, l’Acord de Ciutat ja genera idees

Primeres propostes per a la reactivació econòmica de Castelldefels post Covid-19

Dimarts va tenir lloc la primera sessió del grup de treball de reactivació econòmica de l’Acord de Ciutat per a Castelldefels.

En aquest grup de treball per a la rectivació econòmica, un dels òrgans de participació i debat de l’Acord de Ciutat per a Castelldefels, hi estan representats els grups polítics municipals, entitats i organitzacions del teixit econòmic, social, veïnal, educatiu, cultural, esportiu de Castelldefels i la comarca, així com personal tècnic municipal. Presideix el grup la regidora de Promoció Econòmica i Turisme, Eva López.

Agilitat, proximitat, atenció a les persones

En la sessió del 16 de juny, realitzada per vídeoconferència, diferents membres del grup de treball han presentat diferents propostes. Així, Óscar Álvarez, vicepresident de PIMEC Baix Llobregat va posar l’accent en la necessitat “d’agilitzar les mesures que es desenvolupin en el marc d’aquest Acord”, així com reduir el temps de pagament per part de les administracions a empreses i autònoms, entre altres mesures.

Per part d’UGT del Baix Llobregat, Carlos de Pablo, que n’és el secretari comarcal, es va subratllar el fet que si bé és cert que les crisi creen amenaces també generen oportunitats i que, en aquest sentit, els agents socials i econòmics de la comarca estan fent un important esforç per centrar-se en la necessitat de salvar  empreses i fer suport a  treballadors i treballadores. “Cal rescatar –va dir de Pablo– “empreses i persones i això també es pot fer des de la proximitat”.

Laura Busqueta, de Creu Roja Castelldefels, Gavà, Begues, ha presentat el projecte de l’Espai d’Atenció Integral a la Persona “en unes noves instal·lacions que permetin en un mateix espai poder articular un seguit de projectes, recursos i serveis  en el qual el denominador comú serà l’atenció global a les persones del municipi de Castelldefels que estiguin patint una situació de vulnerabilitat social”.

Cooperació, despesa pública i autoocupació

En representació d’AEBALL va intervenir Neus Olea, per destacar la necessitat d’ajuts per acompanyar en el procés per engegar projectes i també per a impulsar la cooperació entre entitats, com mostra “el treball conjunt que s’ha fet entre sindicats i patronat a través del Consell Comarcal del Baix Llobregat”.

Miguel Ángel Rodríguez, de Tennis Taula Castelldefels va traslladar la importància d’alliberar despeses del Pressupost Municipal, davant les noves demandes i no tan sols esperar a rebre suport d’altres administracions. “És important quantificar aquests recursos, sorgits d’actuacions i inversions que no es poden realitzar”, va manifestar Rodríguez.

“El suport a projectes d’autocupació hauria de ser unes de les prioritats a tractar”, segons va indicar Núria Milà, presidenta de l’Associació Dones Juristes. Així mateix davant l’agreujament de la precarietat del sector on treballen les anomenades “Kellys”, ajuts per a assegurar els drets laborals i contractualsd’aquest col·lectiu. Una altra possible línia d’ajuts, per a Milà, és la de fomentar ‘ocupació i l’autoocupació a través de les ONG, així com realitzar moratòries de taxes i impostos en empreses i autònoms.

Per part de l’Associació de Veïns La Muntanyeta és Viva, es va preguntar pel Pla d’Actuació Municipal, en el sentit “de si continua o no és vigent o s’actualitzarà”. La presidenta del Grup, Eva López, va respondre que s’està estudiant actualment com situar aquest Pla en aquest context post Coronavirus. Justo Marco, d’ETIF va posar de relleu la demanda de mesures de suport d’assessorament ja que “hi ha desorientació”, i Sammy Taylor, l’emergència de “trobar una manera de reactivar el sector cultural  sobre tot a través d’una nova dinàmica”.

La presidenta va tenir paraules d’agraïment als membres participants “per aquest exercici de corresponsabilitat per fer front a la situació”, i els va traslladar que s’analitzaran cada una de les mesures i propostes o aquelles que durant aquests dies facin arribar els membres del grup. Es preveuen dues sessions més: una el 30 de juny i una altra el 6 o el 7 de juliol.

Amb anterioritat a la reunió del grup per a la reactivació econòmica, el dia 15 de juny, es va reunir també un altre dels grups de treball de l’Acord de Ciutat, el de reactivació social.

Lleuger increment de les afiliacions a la seguretat social mentre creixen les demandes de feina

Lleuger increment de les afiliacions a la seguretat social mentre creixen les demandes de feina

En el marc de l’emergència sanitària i la subsegüent crisi social, les demandes d’ocupació registrades a Castelldefels han passat de les 3.300 del febrer a les 8.400 del maig, és a dir, han experimentat un increment del 155%. El nombre d’afiliacions al règim general de la seguretat social ha caigut des del febrer un 5,5%. L’abril es va tancar a Castelldefels amb 3.434 persones en situació d’atur, set-centes més que al febrer.

L informe de seguiment del mercat de treball que ha publicat aquest 17 de juny l’Observatori del Consell Comarcal radiografia l’impacte de la crisi social que provoca l’aturada econòmica ocasionada per la Covid-19. Al conjunt de la comarca, creixen fins a les 127.571 les demandes d’ocupació registrades a les oficines de treball el mes de maig, gairebé trenta mil més que l’acumulat a l’abril passat. Des del febrer, 80.000 persones s’han registrat en cerca de feina al Baix Llobregat.

La caiguda en el nombre de persones afiliades a la Seguretat Social s’ha frenat el darrer mes. El nombre d’afiliacions de persones cotitzants en el sistema de la Seguretat Social ha pujat respecte del mes d’abril en 530 afiliacions, de les quals, 336 de la població cotitzant en el Règim General, i 194 en el Règim Autònom.

Després d’una caiguda del 3,6% en la població afiliada a la Seguretat Social respecte al mes de febrer, aquest mes de maig s’observa un increment del 0,2% de la afiliació a la Seguretat Social en relació a les dades de finals d’abril.

Tant observant les variacions intermensuals com les variacions donades entre els mesos d’abril i maig de cada any, l’Observatori Comarcal conclou que la variació mensual de les afiliacions mostra unes dades positives. El creixement observat és major entre les afiliacions en règim autònom que en el règim general.

Repunt de les afiliacions a Castelldefels

A la nostra ciutat, les demandes d’ocupació han crescut al maig, respecte a l’abril, un 31%; i respecte al febrer, un 155%. És un increment inferior a l’experimentat a la comarca (164%) i però superior a la mitjana catalana (124%) i a la de l’àrea metropolitana (144%).

Pel que fa a l’atur registrat, al febrer hi havia a Castelldefels 2.731 persones sense feina; al març, 2.961; a l’abril, 3.314; i al maig, 3.434 (-3,6%). L’increment de l’atur registrat ha estat del 25,7% respecte al febrer, similar a la mitjana de la comarca (24,9%) i a la de l’entorn metropolità (24,8%), però superior a la mitjana del conjunt de Catalunya (22,2%).

Pel que fa a les afiliacions a la seguretat social, es detecta un repunt favorable, ja que han deixat de caure per passar a créixer un 0,8%. Pel que fa al global de la crisi, però, al febrer hi havia a Castelldefels 11.877 persones afiliades al règim general, xifra que al maig ha descendit fins a 11.223.

El règim general d’afiliació a la Seguretat Social és el majoritari. Però es dona la circumstància que Castelldefels és, amb diferència, la ciutat del Baix Llobregat on més autònoms hi ha, més de cinc mil dels cinquanta mil que hi ha a tota la comarca.

De febrer a abril de 2020 les afiliacions al règim d’autònoms a Castelldefels han baixat un 0,8%, un descens inferior a les mitjanes comarcal, metropolitana i catalana. Respecte a l’abril, a Castelldefels hi ha 25 autònoms afiliats més. La xifra global de persones autònomes de la ciutat és ara de 5.250.

CONSULTI L’INFORME COMPLET:

Observatori Comarcal del Baix Llobregat

Informe de seguiment del mercat de treball: Especial impacte Covid-19